Salimos pero no disfrutamos

Era un dia d’homenatge, però ja se sap que els partits en que tot es vol que surti perfecte no sempre acaben com vols.  Ahir el Camp Nou va retre homenatge a una de les seves llegendes més grans i que ha influenciat de manera decisiva tant la seva manera de jugar com la consecució d’èxits aquests últims 25 anys. Gràcies Johan, per tot el que vas fer i pel que ens has donat. Intentarem continuar el camí que vas començar, el que ens diu que s’ha de tenir la iniciativa del joc, que no val amb guanyar, sinó que s’ha de guanyar jugant bé i dominant el partit, que la pilota és la que ha de córrer i no els jugadors, que el que han de fer els jugadors és sortir i gaudir del joc... Gràcies eternes. Ara bé, el partit d’ahir no va ser ni molt menys un homenatge al futbol de Cruyff. El Barça dominava el partit però amb moltes possessions estèrils, sense punch. El centrecampisme de Messi ajudava a tenir el control però feia que el Barça no en tingués prou per atacar la defensa sòlida d’un Madrid que amb Casemiro guanya equilibri. El partit es podia haver començat a declinar a l’inici quan el Barça va sortir fort i valent però mica en mica es va anar diluint. Hi ha molts partits en que el Barça juga a la ruleta russa donant espais al rival i confiant en els tres de dalt però ahir no era el dia del trident i això ho va notar l’equip. Si la segona part començava bé amb el gol de Piqué (a pilota aturada, que ja diu molt) i la posterior expulsió de Ramos, només era el començament de la davallada. Una mala pressió a la sortida de pilota del Madrid i donar-los espais va fer que l’equip blanc es trobés com peix a l’aigua. I ells poques ocasions perdonen. 1-2. Enhorabona, agafem força i endavant.

Però l’avantatge encara és important i la posició ja l’hauríem firmat molts a principis de temporada. Així doncs, no val a lamentar-se i deixar-nos endur per la ràbia i tristesa d’haver perdut un clàssic perquè encara queda molt per jugar i el més important per guanyar. Ara és quan més fort ha de tornar el Barça i confiant en l’esperit competitiu de l’equip crec que ho farà. Una victòria contra el Madrid hagués estat un bon homenatge a Cruyff però el millor homenatge serà guanyar els màxims títols possibles i deixant el peu a la tanca de la banqueta de San Siro. Perquè ell ens va ensenyar a guanyar i a fer-ho com ens agrada.

Adéu, i gràcies Johan.

Tot seguit l'1x1 del Barça:

Bravo. Inocent. Només va aturar un xut de Bale, no va ser tant decisiu com els últims clàssics.

Alves. Descontrolat. Va començar bé el partit però va voler fer més del que li toca, el segon gol error defensiu greu.

Piqué. Golejador. Bon partit del central que va marcar el gol i va donar molta solidesa a la línia defensiva malgrat els últims 20 minuts en que es va veure superada.

Mascherano. Treballador. Va defensar bé i amb accions de mèrit però a vegades perd massa la posició.

Alba. Sobrepassat. Bale va fer molt de mal per la seva banda i va ser el forat per on varen venir els dos gols.

Busquets. Arquitecte. Sempre va donar bona sortida a la pilota des de darrera i va trobar l'espai lliure. A la segona part va estar desubicat i sobrepassat, com tot l'equip.

Iniesta. Intermitent. Poca aportació del jugador manxec que va donar circulació però força intrascendent.

Rakitic. Imprescindible. Com es va veure ahir, és clau en el joc de l'equip, és la peça que ho enganxa tot.

Neymar. Desaparegut. Encara se l'espera.

Suárez. Escopeta de fira. Ahir ens el van canviar. Molt desencertat i sense pràcticament intervenir en el joc. No jugarà a Anoeta.

Messi. Migcampista. El millor dels tres de dalt però li va faltar xispa i encert. Quasi marca amb un bon xut que va aturar Keylor. Putus partits de seleccions.

SUPLENTS

Arda. Incomprensible. No entrarem en definicions perquè ens escalfem. En quin moment Luis Enrique va decidir que havia de sortir abans que Sergi Roberto?