Del Drama a l'Acció

Després de dos dies de reflexió de sentir milers de motius pels quals el Barça va quedar eliminat de la Champions, em poso en disposició de fotre-hi cullerada. He llegit moltes tonteries, unes més grans que altres però també he vist bons motius que expliquen la derrota. Aquí va la meva visió de tot plegat. El Barça va caure eliminat al Calderón. Era possible, sí, però pensàvem que poc probable. Els jugadors i Luis Enrique ens han posat una vena als ulls aquest últim mes amb les seves declaracions excusant-se en la mala sort i que la pilota no entrava però el problema era més profund, el trident està desconnectat, l’equip físicament li falta oxigen i les solucions tàctiques que poden donar els suplents són pràcticament nul·les. La primera part del Calderón no s’aguanta tàcticament per enlloc, no pots anar a especular mai amb el resultat i creure que tot serà tocar la pilota i no atacar, que som el Barça collons. La intensitat, present en tots els duels i encara més contra l’Atlétic del Cholo, va mancar. Ells ho lluitaven tot, volien guanyar, nosaltres només control  i que passés el temps. La defensa va ser un drama de dimensions considerables i els laterals semblaven cobradors de peatge amb la barrera oberta. Però això ja ha passat altres vegades, la diferència va ser i sempre ha estat en el trident. L’equip s’ha ajustat a dependre tant dels tres que quan no estan gens bé (i hauríem d’analitzar per què) no troba solucions per fer mal al rival, i el que més preocupa, no aconsegueix que els arribi la pilota en condicions. Aquesta dependència ha estat una ruleta russa durant molts partits en els quals la qualitat dels blaugrana ha decantat el duel però no tot pot ser el trident, la base ha de ser sòlida i ha de córrer pels de dalt. Al mig del camp els falta frescor de cames en gran part per l’acumulació de partits. Les estimades rotacions de Luis Enrique han estat inviables mirant la banqueta d’un Barça que dedica sous astronòmics al seu onze de gala i condiciona els relleus que han de sortir de la banqueta, a part dels 40 milions malgastats en Arda Turan, que rep menció a part. 

 Luis Enrique ha de tornar a replantejar l’equip i veure com fer tornar la competitivitat, l’esforç i recuperar una amplitud de plantilla condicionada per la caixa del club que sembla que sempre tremola però que no té miraments en construir un estadi de 600 milions. Hem de recuperar a Messi y Neymar, la influència tàctica de Rakitic, fer espavilar Alves i Jordi Alba i a final de temporada elaborar una plantilla més equilibrada i amb recursos que donin més varietat tàctica. L’equip ha punxat al moment més important, és veritat i em fa gràcia tots aquells que diuen que no es pot viure del passat i ja ho volen destruir tot, ídols inclosos. El futbol, tot i tenir poca memòria, tampoc és imbècil. L’any passat ens ho varen donar tot i, és cert que sempre s’han de canviar coses per millorar però cal fer-ho amb el cap i no amb el cor. Ah, i no oblidem que tenim la possibilitat d’un doblet per endavant, que sembla que la grandiositat d’aquests últims anys ens faci semblar que no és res, però ho és, i molt. Cap amunt i a seguir.

Tot seguit l’1x1 del Barça contra l’ATM:

Ter Stegen. Inèdit. És un porter molt bo però no sé com s’ho fa que quasi sempre que li xuten acaba a dins i no és per demèrit seu.

Alves. Vergonyós. Després del partit que va fer i el posterior vídeo a les xarxes socials, no el faria jugar el que queda de temporada. Tot i ser el millor lateral dret que hem tingut.

Piqué. Desconcertant. Et fa bons partits i d’altres que et quedes flipant. Griezmann rematant a l’àrea i sense marca no pot ser.

Mascherano. Sense idees. Li deixaven sortir amb la pilota però li manca sortida. No pot anar a les disputes aèries si veu que no les guanyarà, ha de ser més llest.

Jordi Alba. Coladero. Fa uns quants partits que el Barça ha obert la veda per la banda esquerra. Li cal competència i espavilar perquè tenint Mathieu a darrera...

Busquets. Desbordat. Molt més imprecís que normalment i sense ajudes, els contraatacs de l’Atlétic el van agafar sense arguments.

Iniesta. Capità. Va ser l’únic que va intentar tirar del carro i es va posar l’equip a l’esquena. D’arguments no li’n falten.

Rakitic. Invisible. No se’l va veure en el partit ni atacant ni defensant. No va intervenir pràcticament en el joc.

Messi. Desconnectat. Es va tornar a veure al Messi avorrit de temporades enrere i que tan poc ens agrada. Tot i així, l’equip no li fa arribar pilotes en bones posicions d’atac.

Neymar. Irreconeixible. Reté massa la pilota i les combinacions són tabú. S’embolica en coses massa difícils i li manca la verticalitat que el caracteritza.

Suárez. Garrepa. Va lluitar com sempre amunt però l’efectivitat que el caracteritza no hi era. No va rebre pilotes en bona disposició de gol.

SUPLENTS.

Sergi Roberto. Lateral dret pel que queda de temporada. Va sortir i va canviar mínimament la dinàmica de la banda dreta.

Arda Turan. Inoperant. Encara que a Luis Enrique li costi abaixar-se elspantalons, Arda Turan hauria de marxar aquest estiu del Barça. D’errors en cometem tots.

I ara a pel doblet Barçàtics!