Luis Suárez no entén de teranyines

El Clàssic encara cuejava, les males sensacions de la segona part al Camp Nou encara eren presents i els dubtes estaven a l’aire. Però no hi havia temps per pensar, l’exigència és màxima i la competició no et deixa ni reposar les emocions. El partit requeria la màxima concentració i el rival és d’aquells rocosos, poc vulnerables i que fan de la virtut del Barça el seu avantatge. El partit tenia el guió establert, el Barça dominaria i l’Atleti esperaria, ben amagat entre la foscor de la seva defensa a sortir amb rapidesa al contraatac. Tothom ho sabia però el Barça va sortir pensant en els blancs i sense adonarse’n ja anava per sota del marcador. Torres, etern perforador de xarxes al Camp Nou però que també va esdevenir el protagonista de la nit. Tot semblava més fàcil quan penses que el Barça ha de jugar una hora contra un rival tancat al seu camp però la teranyina de Simeone és de les bones, de les que poques mosques se n’escapen. El Barça va tenir en la mitja part el seu millor soci. Aigua, fer net i indicacions. Laterals llargs, Neymar i Messi més lliures, defensa deu metres endavant i circulació més precisa. 

La segona part la mentalitat va canviar. Ja estàvem a la Champions i tocava despertar. L’Atleti i el Barça ja es coneixen de manera calcada però aquest any hi ha un factor diferencial respecte aquells llunys enfrontaments amb el Tata on sempre ens pintaven la cara i es diu Luis Suárez. El davanter uruguaià ha esdevingut clau per trencar l’entramat del Cholo, és desordenat i a vegades sembla que vagi ensopegant però ahir va ser l’home clau. Dos gols, remuntada i a veure què passa a Madrid. És cert que el Barça sembla que estigui en un petit sotrac, més de confiança que físic. Es va notar amb les imprecisions de jugadors com Neymar, Messi o Iniesta, acostumats a baixos percentatges d’error. Però quan les coses no surten, l’afició ha de fer l’empenta i el Camp Nou va respondre i de quina manera. És cert que molts partits l’estadi és fred però quan cal anima com el que més. Ara no cal despistar-se a Anoeta, camp difícil pels blaugranes aquestes últimes temporades i amb la baixa sensible de Suárez. No val a badar que el camí fa pujada però a dalt hi ha unes vistes precioses.

Tot seguit l’1x1 del FCB-ATM de Champions League:

Ter Stegen. Salvador. Va treure una mà d’escàndol i va donar bona sortida amb els peus com sempre. Aquest ros no pot marxar enlloc.

Alves. Assistent. Sí, no heu llegit malament. La primera part va tenir molts problemes amb Carrasco però a la segona va ser molt profund i va donar l’assistència al segon gol.

Piqué.  Ràpid. Va anar bé al tall a alguna jugada i va corregir bé possibles sortides a la segona part.

Mascherano. Ni fu ni fa. Va estar bé però a vegades va al terra sense necessitat. Per cert! Va xutarun cop a porteria.

Alba. Desconegut. Aquests dos últims partits no seran pas per recordar.

Busquets. Fàcil. Sempre juga així tot i que al primer gol no té ben agafada la marca de Koke però la seva feina és clau.

Iniesta. Incisiu. Bon partit de Lo gusiluz que va portar el ritme del joc i va trencar línies amb canvis de ritme.

Rakitic. Invisible. No se’l veu gaire però després el canvien i el trobes a faltar.

Messi. Insistent. No està fi aquests últims partits, però bueno és Messi i ens callarà la boca més aviat que tard.

Neymar. Quadrats. Es va posar les botes al revés perquè no en va encertar ni una. Ha de recuperar l’instint golejador i combinatiu.

Suárez. Mich Buchanan. Va sortir de la cova per rescatar el Barça quan més ho necessitava.

SUPLENTS

Sergi Roberto. Present. Bon canvi per tenir frescor al mig del camp i evitar contres de l’Atleti.

Rafinha. Ben tornat. Va tornar a jugar amb el Barça després de 6 mesos i ja es va veure que pot aportar i molt.

Arda. Interrogant. El turc cada dia ens crea més dubtes respecte a la seva integració en l’equip. Si és veritat la super oferta de la Xina, menjar peix cru no està tan malament Arda...

Gràcies i fins la pròxima Barçàtics!