Sense xarxa

El desgavell comença a ser important. La derrota contra el València va arribar en un partit que tothom veia com el punt d’inflexió per tornar al camí del triomf. Ara no hi ha lloc a l’equivocació. Sense encara aixecar-se del quadrilàter després dels cops rebuts les últimes setmanes, el Barça va intentar ahir refer-se i ganes no li’n van faltar però quan el lluitador està tocat cal encertar amb els cops. Ahir el joc va ser diferent al vist en els últims partits contra l’Atlético i la Reial Societat però hi ha desajustos defensius impropis del Barça que fan que tornar en peu encara sigui més costós. Entre un gran Diego Alves i la gran quantitat d’ocasions clares fallades pels jugadors blaugranes varen fer del partit un intent de remuntada èpica, però només l’intent. Si anem més enllà, podem veure factors que ens poden ajudar a entendre la situació de l’equip. Luis Enrique no va fer cap canvi en tot el partit, el Barça no té repertori a la banqueta i el tècnic ho sap i així ho fa veure a tothom, al president el primer. Neymar sembla que ens l’hagin canviat, lluny d’agrair amb futbol i bones actuacions el seu viatge al Brasil de fa unes setmanes per celebrar l’aniversari de la seva germana ha tornat amb la samba al cap i no hi ha manera que sembli el jugador que era abans. Dani Alves castigat pel polèmic vídeo amb perruca pot haver dit adéu definitivament a la temporada. Així la situació a l’equip no és el que diguem una bassa d’oli.

Una lliga de només 5 partits. No sembla tant difícil a primera vista però la confiança dels jugadors està transformant els rivals que semblaven més assequibles en contrincants més durs que Rocky Balboa i si no esmolen bé les armes la cosa no acabarà bé. Una lliga es pot perdre però el que no es pot fer és regalar-la. L’equip ha de jugar junt i amb la mateixa intensitat que contra el València però cal recordar que la defensa és el que dóna sentit als gols. No val a badar perquè el pròxim assalt ja és el definitiu.

Tot seguit l’1x1 del Barça 1- València 2:

Bravo. Observador. No va tenir molta feina però dos cops, el primer excusable, i cap a dins. Ja no és el salvador d’algunes jornades abans.

S.Roberto. Tebi. Li agrada molt el calor d’anar cap a endavant però a darrera és tàcticament molt fred.

Piqué. Kaiser. Gran partit del central que va ser el corrector i l’amo de la defensa, l’únic punt fosc la claríssima ocasió que va fallar.

Mascherano. Guerriller. Va fer bé el seu paper de destructor d’atacs contraris tot i que també destrueix una mica la nostra sortida amb pilota.

Jordi Alba. Correcaminos. Sembla que sigui bo, però en aquest cas no. Corre molt però després deixa uns forats que ni el coyote amb els explosius.

Busquets. Lentot. Últimament no estem veient la millor versió del timó blaugrana i això es reflecteix clarament en el joc i els resultats.

Iniesta. Imprecís. Va fallar passades impròpies d’un jugador de la seva qualitat i a vegades va voler fer jugades massa individuals.

Rakitic. Espès. Molt poca intervenció de l’interior croat que va tenir ocasions clares i va fer xuts de canari.

Messi. Voluntari. Un Leo diferent amb més ganes i que va filtrar passades de perill i va fer el gol.

Suàrez. Desubicat. No va ser a l’àrea en els moments clau per definir i quan hi va ser va arribar tard.

Neymar. Doble. Han portat el seu doble dels anuncis a jugar i pensava que no ens n’ adonaríem. 

Gràcies Barçàtics! Recordeu que ens podeu seguir a:

Facebook: https://www.facebook.com/fcbarcatic/

Twitter: https://twitter.com/fcbarcatic 

Del Drama a l'Acció

Després de dos dies de reflexió de sentir milers de motius pels quals el Barça va quedar eliminat de la Champions, em poso en disposició de fotre-hi cullerada. He llegit moltes tonteries, unes més grans que altres però també he vist bons motius que expliquen la derrota. Aquí va la meva visió de tot plegat. El Barça va caure eliminat al Calderón. Era possible, sí, però pensàvem que poc probable. Els jugadors i Luis Enrique ens han posat una vena als ulls aquest últim mes amb les seves declaracions excusant-se en la mala sort i que la pilota no entrava però el problema era més profund, el trident està desconnectat, l’equip físicament li falta oxigen i les solucions tàctiques que poden donar els suplents són pràcticament nul·les. La primera part del Calderón no s’aguanta tàcticament per enlloc, no pots anar a especular mai amb el resultat i creure que tot serà tocar la pilota i no atacar, que som el Barça collons. La intensitat, present en tots els duels i encara més contra l’Atlétic del Cholo, va mancar. Ells ho lluitaven tot, volien guanyar, nosaltres només control  i que passés el temps. La defensa va ser un drama de dimensions considerables i els laterals semblaven cobradors de peatge amb la barrera oberta. Però això ja ha passat altres vegades, la diferència va ser i sempre ha estat en el trident. L’equip s’ha ajustat a dependre tant dels tres que quan no estan gens bé (i hauríem d’analitzar per què) no troba solucions per fer mal al rival, i el que més preocupa, no aconsegueix que els arribi la pilota en condicions. Aquesta dependència ha estat una ruleta russa durant molts partits en els quals la qualitat dels blaugrana ha decantat el duel però no tot pot ser el trident, la base ha de ser sòlida i ha de córrer pels de dalt. Al mig del camp els falta frescor de cames en gran part per l’acumulació de partits. Les estimades rotacions de Luis Enrique han estat inviables mirant la banqueta d’un Barça que dedica sous astronòmics al seu onze de gala i condiciona els relleus que han de sortir de la banqueta, a part dels 40 milions malgastats en Arda Turan, que rep menció a part. 

 Luis Enrique ha de tornar a replantejar l’equip i veure com fer tornar la competitivitat, l’esforç i recuperar una amplitud de plantilla condicionada per la caixa del club que sembla que sempre tremola però que no té miraments en construir un estadi de 600 milions. Hem de recuperar a Messi y Neymar, la influència tàctica de Rakitic, fer espavilar Alves i Jordi Alba i a final de temporada elaborar una plantilla més equilibrada i amb recursos que donin més varietat tàctica. L’equip ha punxat al moment més important, és veritat i em fa gràcia tots aquells que diuen que no es pot viure del passat i ja ho volen destruir tot, ídols inclosos. El futbol, tot i tenir poca memòria, tampoc és imbècil. L’any passat ens ho varen donar tot i, és cert que sempre s’han de canviar coses per millorar però cal fer-ho amb el cap i no amb el cor. Ah, i no oblidem que tenim la possibilitat d’un doblet per endavant, que sembla que la grandiositat d’aquests últims anys ens faci semblar que no és res, però ho és, i molt. Cap amunt i a seguir.

Tot seguit l’1x1 del Barça contra l’ATM:

Ter Stegen. Inèdit. És un porter molt bo però no sé com s’ho fa que quasi sempre que li xuten acaba a dins i no és per demèrit seu.

Alves. Vergonyós. Després del partit que va fer i el posterior vídeo a les xarxes socials, no el faria jugar el que queda de temporada. Tot i ser el millor lateral dret que hem tingut.

Piqué. Desconcertant. Et fa bons partits i d’altres que et quedes flipant. Griezmann rematant a l’àrea i sense marca no pot ser.

Mascherano. Sense idees. Li deixaven sortir amb la pilota però li manca sortida. No pot anar a les disputes aèries si veu que no les guanyarà, ha de ser més llest.

Jordi Alba. Coladero. Fa uns quants partits que el Barça ha obert la veda per la banda esquerra. Li cal competència i espavilar perquè tenint Mathieu a darrera...

Busquets. Desbordat. Molt més imprecís que normalment i sense ajudes, els contraatacs de l’Atlétic el van agafar sense arguments.

Iniesta. Capità. Va ser l’únic que va intentar tirar del carro i es va posar l’equip a l’esquena. D’arguments no li’n falten.

Rakitic. Invisible. No se’l va veure en el partit ni atacant ni defensant. No va intervenir pràcticament en el joc.

Messi. Desconnectat. Es va tornar a veure al Messi avorrit de temporades enrere i que tan poc ens agrada. Tot i així, l’equip no li fa arribar pilotes en bones posicions d’atac.

Neymar. Irreconeixible. Reté massa la pilota i les combinacions són tabú. S’embolica en coses massa difícils i li manca la verticalitat que el caracteritza.

Suárez. Garrepa. Va lluitar com sempre amunt però l’efectivitat que el caracteritza no hi era. No va rebre pilotes en bona disposició de gol.

SUPLENTS.

Sergi Roberto. Lateral dret pel que queda de temporada. Va sortir i va canviar mínimament la dinàmica de la banda dreta.

Arda Turan. Inoperant. Encara que a Luis Enrique li costi abaixar-se elspantalons, Arda Turan hauria de marxar aquest estiu del Barça. D’errors en cometem tots.

I ara a pel doblet Barçàtics!

Luis Suárez no entén de teranyines

El Clàssic encara cuejava, les males sensacions de la segona part al Camp Nou encara eren presents i els dubtes estaven a l’aire. Però no hi havia temps per pensar, l’exigència és màxima i la competició no et deixa ni reposar les emocions. El partit requeria la màxima concentració i el rival és d’aquells rocosos, poc vulnerables i que fan de la virtut del Barça el seu avantatge. El partit tenia el guió establert, el Barça dominaria i l’Atleti esperaria, ben amagat entre la foscor de la seva defensa a sortir amb rapidesa al contraatac. Tothom ho sabia però el Barça va sortir pensant en els blancs i sense adonarse’n ja anava per sota del marcador. Torres, etern perforador de xarxes al Camp Nou però que també va esdevenir el protagonista de la nit. Tot semblava més fàcil quan penses que el Barça ha de jugar una hora contra un rival tancat al seu camp però la teranyina de Simeone és de les bones, de les que poques mosques se n’escapen. El Barça va tenir en la mitja part el seu millor soci. Aigua, fer net i indicacions. Laterals llargs, Neymar i Messi més lliures, defensa deu metres endavant i circulació més precisa. 

La segona part la mentalitat va canviar. Ja estàvem a la Champions i tocava despertar. L’Atleti i el Barça ja es coneixen de manera calcada però aquest any hi ha un factor diferencial respecte aquells llunys enfrontaments amb el Tata on sempre ens pintaven la cara i es diu Luis Suárez. El davanter uruguaià ha esdevingut clau per trencar l’entramat del Cholo, és desordenat i a vegades sembla que vagi ensopegant però ahir va ser l’home clau. Dos gols, remuntada i a veure què passa a Madrid. És cert que el Barça sembla que estigui en un petit sotrac, més de confiança que físic. Es va notar amb les imprecisions de jugadors com Neymar, Messi o Iniesta, acostumats a baixos percentatges d’error. Però quan les coses no surten, l’afició ha de fer l’empenta i el Camp Nou va respondre i de quina manera. És cert que molts partits l’estadi és fred però quan cal anima com el que més. Ara no cal despistar-se a Anoeta, camp difícil pels blaugranes aquestes últimes temporades i amb la baixa sensible de Suárez. No val a badar que el camí fa pujada però a dalt hi ha unes vistes precioses.

Tot seguit l’1x1 del FCB-ATM de Champions League:

Ter Stegen. Salvador. Va treure una mà d’escàndol i va donar bona sortida amb els peus com sempre. Aquest ros no pot marxar enlloc.

Alves. Assistent. Sí, no heu llegit malament. La primera part va tenir molts problemes amb Carrasco però a la segona va ser molt profund i va donar l’assistència al segon gol.

Piqué.  Ràpid. Va anar bé al tall a alguna jugada i va corregir bé possibles sortides a la segona part.

Mascherano. Ni fu ni fa. Va estar bé però a vegades va al terra sense necessitat. Per cert! Va xutarun cop a porteria.

Alba. Desconegut. Aquests dos últims partits no seran pas per recordar.

Busquets. Fàcil. Sempre juga així tot i que al primer gol no té ben agafada la marca de Koke però la seva feina és clau.

Iniesta. Incisiu. Bon partit de Lo gusiluz que va portar el ritme del joc i va trencar línies amb canvis de ritme.

Rakitic. Invisible. No se’l veu gaire però després el canvien i el trobes a faltar.

Messi. Insistent. No està fi aquests últims partits, però bueno és Messi i ens callarà la boca més aviat que tard.

Neymar. Quadrats. Es va posar les botes al revés perquè no en va encertar ni una. Ha de recuperar l’instint golejador i combinatiu.

Suárez. Mich Buchanan. Va sortir de la cova per rescatar el Barça quan més ho necessitava.

SUPLENTS

Sergi Roberto. Present. Bon canvi per tenir frescor al mig del camp i evitar contres de l’Atleti.

Rafinha. Ben tornat. Va tornar a jugar amb el Barça després de 6 mesos i ja es va veure que pot aportar i molt.

Arda. Interrogant. El turc cada dia ens crea més dubtes respecte a la seva integració en l’equip. Si és veritat la super oferta de la Xina, menjar peix cru no està tan malament Arda...

Gràcies i fins la pròxima Barçàtics!

Salimos pero no disfrutamos

Era un dia d’homenatge, però ja se sap que els partits en que tot es vol que surti perfecte no sempre acaben com vols.  Ahir el Camp Nou va retre homenatge a una de les seves llegendes més grans i que ha influenciat de manera decisiva tant la seva manera de jugar com la consecució d’èxits aquests últims 25 anys. Gràcies Johan, per tot el que vas fer i pel que ens has donat. Intentarem continuar el camí que vas començar, el que ens diu que s’ha de tenir la iniciativa del joc, que no val amb guanyar, sinó que s’ha de guanyar jugant bé i dominant el partit, que la pilota és la que ha de córrer i no els jugadors, que el que han de fer els jugadors és sortir i gaudir del joc... Gràcies eternes. Ara bé, el partit d’ahir no va ser ni molt menys un homenatge al futbol de Cruyff. El Barça dominava el partit però amb moltes possessions estèrils, sense punch. El centrecampisme de Messi ajudava a tenir el control però feia que el Barça no en tingués prou per atacar la defensa sòlida d’un Madrid que amb Casemiro guanya equilibri. El partit es podia haver començat a declinar a l’inici quan el Barça va sortir fort i valent però mica en mica es va anar diluint. Hi ha molts partits en que el Barça juga a la ruleta russa donant espais al rival i confiant en els tres de dalt però ahir no era el dia del trident i això ho va notar l’equip. Si la segona part començava bé amb el gol de Piqué (a pilota aturada, que ja diu molt) i la posterior expulsió de Ramos, només era el començament de la davallada. Una mala pressió a la sortida de pilota del Madrid i donar-los espais va fer que l’equip blanc es trobés com peix a l’aigua. I ells poques ocasions perdonen. 1-2. Enhorabona, agafem força i endavant.

Però l’avantatge encara és important i la posició ja l’hauríem firmat molts a principis de temporada. Així doncs, no val a lamentar-se i deixar-nos endur per la ràbia i tristesa d’haver perdut un clàssic perquè encara queda molt per jugar i el més important per guanyar. Ara és quan més fort ha de tornar el Barça i confiant en l’esperit competitiu de l’equip crec que ho farà. Una victòria contra el Madrid hagués estat un bon homenatge a Cruyff però el millor homenatge serà guanyar els màxims títols possibles i deixant el peu a la tanca de la banqueta de San Siro. Perquè ell ens va ensenyar a guanyar i a fer-ho com ens agrada.

Adéu, i gràcies Johan.

Tot seguit l'1x1 del Barça:

Bravo. Inocent. Només va aturar un xut de Bale, no va ser tant decisiu com els últims clàssics.

Alves. Descontrolat. Va començar bé el partit però va voler fer més del que li toca, el segon gol error defensiu greu.

Piqué. Golejador. Bon partit del central que va marcar el gol i va donar molta solidesa a la línia defensiva malgrat els últims 20 minuts en que es va veure superada.

Mascherano. Treballador. Va defensar bé i amb accions de mèrit però a vegades perd massa la posició.

Alba. Sobrepassat. Bale va fer molt de mal per la seva banda i va ser el forat per on varen venir els dos gols.

Busquets. Arquitecte. Sempre va donar bona sortida a la pilota des de darrera i va trobar l'espai lliure. A la segona part va estar desubicat i sobrepassat, com tot l'equip.

Iniesta. Intermitent. Poca aportació del jugador manxec que va donar circulació però força intrascendent.

Rakitic. Imprescindible. Com es va veure ahir, és clau en el joc de l'equip, és la peça que ho enganxa tot.

Neymar. Desaparegut. Encara se l'espera.

Suárez. Escopeta de fira. Ahir ens el van canviar. Molt desencertat i sense pràcticament intervenir en el joc. No jugarà a Anoeta.

Messi. Migcampista. El millor dels tres de dalt però li va faltar xispa i encert. Quasi marca amb un bon xut que va aturar Keylor. Putus partits de seleccions.

SUPLENTS

Arda. Incomprensible. No entrarem en definicions perquè ens escalfem. En quin moment Luis Enrique va decidir que havia de sortir abans que Sergi Roberto?