Al regne de l'aigua qui mana és el trident.

La pluja va ser el convidat d’honor d’una tornada de vuitens en què tot semblava tranquil i encarrilat. El Barça semblava que ja havia fet els deures a l’Emirates Stadium i que la tornada seria un partit disputat però res més enllà d’un xiri-miri de mitja tarda a una platja d’Astúries. Però l’Arsenal està acostumat als climes plujosos de Londres i va plantejar un partit a l’atac, amb l’actitud de qui no té res a perdre i amb Özil i Alexis com a homes més incisius a l’atac gunner. La manca de control d’un Barça incòmode en la humitat, concedia transicions ràpides a l’Arsenal que plantejaven un partit obert, massa obert. La dinàmica no era del tot bona i a culés ja els començava a entrar fred d’ossos però ja sabem que en el regne de Poseidó, qui mana és el trident. I així ha estat. Tot i un partit no del tot bo del Barça, les tres puntes de llança que té aquest equip donen la sensació que amb ells pots dominar els set mars. Són com les onades inabastables que van erosionant el rival fins que troben el forat per on trencar la defensa del contrari. Entre els tres s’han encarregat d’enfonsar un Arsenal que aquest cop ha caigut dempeus i que pot haver viscut la seva última Champions amb Wenger com a patró del vaixell.

Per guanyar al futbol diuen que has de dominar les àrees i mentre el trident dominava la de la porteria rival, un gran Ter Stegen s’ha encarregat de tapar tots els forats pels quals pogués entrar l’esfèric. La tempesta atacant del Barça ara per ara no entén de rivals i esmicola el que es troba pel camí però això és la Champions i cal aprendre la lliçó d’un Arsenal que amb moltes baixes ha complicat les coses.  Ara caldrà esperar que esdevé en el sorteig de divendres i veure quin serà  el següent repte a abordar.

Tot seguit, l’1x1 del Barça-Arsenal, avui amb temàtica relacionada amb l’aigua!

Ter Stegen. Salvavides. No podem sortir per Europa sense ell, sempre en treu alguna que semblava a dins.

Alves. Cavallet de mar. En veus molt pocs però són bonics, com les seves assistències.

Mascherano. Capità Garfio. És lletxot i sembla malhumorat però aquest no té por a llançar-se als cocodrils.

Mathieu. Aiguarràs. Bon partit del francès que ha anat bé al tall i ha salvat alguna ocasió clara.

Jordi Alba. Sardineta. Sembla petitó i inofensiu però corre que se les pela. Sempre pujant la banda.

Busquets. Pop. Tot i voler lluir-se massa en alguna acció, ha contingut bé el mig del camp. Busi no podia tenir altre adjectiu.

Iniesta. Capità a bord. Imprescindible perquè no s’enfonsi el vaixell. Intens i amb bona lectura del joc.

Rakitic. Paraigües. Sempre surt al rescat quan hi ha una inferioritat numèrica o l’aigua entra per algun lloc, incansable.

Neymar. Tifó. A la que el deixes lliure, no hi ha qui el pari. Gran partit del brasiler.

Suárez.Tsunami. A dins l’àrea no hi ha qui el pugui parar, Lo imposible.

Messi. Poseidó. Sense ser el seu millor partit ha manat en el joc d’atac com ha volgut, no podia faltar el gol del déu de l’aigua.

SUPLENTS

Sergi Roberto. Grumet. Sempre que surt ho fa bé, sembla que vol ser opositor per oficial de primera.

Arda Turan. Aigua amb gas. Ha sortit però tampoc se l’ha notat massa.

Fins la pròxima! Gràcies Barçàtics!

Non Stop

El Barça va tenir una migdiada tranquil·la d’aquelles que la brisa no és ni molt forta ni molt fluixa, les que el sol no et toca els ulls i a l’ombra no hi fa fred i que et quedes adormit quasi sense voler. De manera quasi involuntària el Barça va golejar un Getafe sense ànima i quasi predisposat al que se li venia a sobre. No cal comentar els gols perquè en són molts i no cal fer sang però l’equip s’està entonant cap al tram de la temporada en què es decideix tot i aquesta i la bona feina dels teòrics suplents són les millor notícies que podem tenir a aquestes alçades. Un equip que va tenir l’absència destacada de Luis Suárez al trident i la baixa per decisió tècnica de Busquets, pensant en l’acumulació de minuts i la visita de l’Arsenal la setmana que ve. Aleix Vidal i Mathieu de manera acceptable i Sergi Roberto i Munir excepcionalment varen donar a l’equip cames fresques i solidesa al joc per assolir una victòria que no va tenir més història que el penal fallat per Messi i la problemàtica de les penes màximes i que després va convertir-se en el Magic Johnson del Barça per donar les assistències que va voler i alguna, fins i tot, sense voler. Neymar va ser el millor soci i després de la seva escapada al Brasil va tornar amb l’olfacte golejador que no va poder aportar ahir Suárez. Menció especial per Sergi Roberto i Iniesta que varen portar el joc blaugrana al mig del camp amb intensitat i dinamisme i que a la vegada no varen donar cap opció al contraatac al Getafe amb una pressió després de pèrdua brillant.

El Barça va poder gaudir d’una tarda de bon temps i bon futbol per regalar-se una golejada i agafar força i confiança de cares al tram definitiu de la temporada amb la Lliga quasi al sac, la final de la Copa del Rei esperant i la Champions que és la cirereta que decidiran els petits detalls en els moments decisius. La velocitat està posada, ara només cal que no baixem el ritme i que la sort ens acompanyi i la busquem. 

Tot seguit l’1x1 del Barça-Getafe d’ahir:

Bravo. Presencial. Va venir al partit, es va canviar va veure l’espectacle i va marxar.

Aleix Vidal. Carriler. Va pujar i baixar bé la banda tot i que li falta associació i combinació i arribar amb perill.

Piqué. Sobrat. No va tenir gaire feina. Va estar bé en la sortida de pilota però molt poc exigit.

Mathieu. Millora. En els últims partits el central francès està a bon nivell i corregint bé els atacs rivals.

Jordi Alba. Incisiu. Va ser un punyal per la banda esquerra a la primera part i va provocar el primer gol en pròpia del

Sergi Roberto. Tot-terreny. Va suplir de manera excel·lent a Busquets. La temporada de la seva confirmació, la confiança l’ha fet créixer i molt.

Iniesta. Penúltim passador. Fa aquelles passades que no surten mai a les estadístiques però que són a vegades les més valuoses.

Arda Turan. Creixent. Bon partit del turc que tot i no ser especialment brillant va arrodonit amb un gol de semi xilena.

Munir. Oportú. Està aprofitant molt bé els minuts i responent amb gols. Que diguin que pot ser el 4t davanter ja és tot una grata sorpresa.

Neymar. Killer. Ha tornat de Brasil i les mini vacances content i amb el punt de mira a la xarxa.

Messi. Magic Johnson. Tot i el penal, va repartir i dirigir tot el joc d’atac, va repartir tres assistències i li va donar temps a marcar un gran gol de fora l’àrea.

SUPLENTS

Samper. Re-debut. Primer partit del canterà aquest any amb el primer equip, apuntava molt alt però cal que li dónin més minuts l’any que ve si o si.

Vermaelen. Minutaire. Els seus minuts de sempre, sense complicacions i per donar descans als titulars.

Bartra. Desaparegut. Fa dos partits que el veiem entrar en els últims minuts però ja ha quedat més que contrastat que és l’últim central de la plantilla. Una llàstima.

Gràcies i fins la pròxima Barçàtics!

El factor M

Ahir el Barça es va trobar amb un partit que tenia tots els ingredients per convertir-se en una trampa. La pluja i el fred, el camp petit i un rival que està fent una bona temporada i aguerrit podien convertir-se en la principal amenaça per trencar la ratxa d’imbatibilitat de l’equip de Luis Enrique i permetre als seus perseguidors reduir la distància de punts que els separa. Però si alguna cosa fa bé aquest equip és competir en totes les circumstàncies i adaptar-se de manera camaleònica a les situacions que se li presenten. Clar que tot és molt més fàcil si tens a un geni competitiu com és Leo Messi. El 10 blaugrana va ser l’artífex de la victòria amb una lectura del joc magistral i fent de quarterback als seus companys perquè només els faltés definir. Munir va ser titular i en consonància amb les seves últimes actuacions va tornar a obrir la llauna després d’una jugada iniciada per Messi, qui sinó, que va veure un dels molts moviments de Suárez a l’espai perquè aquest assistís al canterà per marcar a porta buida. El Barça va treure la seva versió més guardiolística per afrontar el partit de l’Eibar, basant el seu joc en la sortida de pilota i el joc de posició només trencat pel factor M. De Messi. La intensitat de l’equip blaugrana i la seva circulació precisa es traduïen en un domini insultant del partit però que no es reflectia al marcador. Així doncs quan més dominava el Barça no va marcar i, en canvi, els últims minuts de la primera part quan l’Eibar va agafar força per intentar un empat abans del descans, un contraatac dirigit pel Leo va acabar amb la jugada tants cops repetida i tants cops finalitzada al fons de la xarxa. Finta cap a l’esquerra, finta, finta, xut creuat, gol. 

A partir d’aquí el partit va seguir el camí que havia escrit el Barça, possessió, desgast de l’Eibar a través de la circulació en un increïble mal dia de Busquets però en el qual Arda Turan va ser la notícia positiva de l’enfrontament associant-se bé amb els companys i tenint bona influència en el joc. El Barça va dominar bé l’inici de la segona part fins que Messi va provocar un penal que, després de la incògnita dels últims llançaments, ell mateix es va encarregar de transformar. Quan hi ha certs dubtes, suau i al mig. 0-3 i triple canvi per donar descans a Busquets, Piqué i Arda en una setmana que no hi ha competició entre setmana i que ha de servir per agafar forces per tot el que ve pròximament. Per acabar de arrodonir el partit Suárez va tancar la golejada amb un gol dels seus, per collons i insistència, amb sotana inclosa i xocant contra tots. Sembla que s’equilibri amb el xoc amb els adversaris, un mestre del joc amb el cos. Així doncs, El Barça va obtenir una valuosa victòria a Ipurúa que permet mantenir l’avantatge al capdavant de la classificació i permet agafar més confiança per tot el que ve per endavant, que és el millor.

A continuació, l’1x1 de l’Eibar- Barça d’ahir:

Bravo. Nexe. No va tenir pràcticament feina i va fer bé de lliure per passar-la de Mascherano a Piqué i de Piqué a Mascherano. Cal destacar la gran sacada de porteria a l’últim gol de Suárez.

Alves. Bentornat. Bon partit del lateral que es va tornar a associar bé amb Messi i va donar sempre sortida a la pilota per la seva banda.

Piqué. Iniciador. Va treure la pilota jugada sense complexos i tot i tenir alguna badada va estar molt bé. També ens ha inicat en el món Periscope i ens agrada molt.

Mascherano. Pelotero. Li costa treure-la jugant tot i que va estar molt bé en defensa. No va voler penjar a la dona quan Piqué li demanava que parlés.

Jordi Alba. Claredat. Cap complicació i sortint bé des de darrera, va ajudar bé en defensa i es va incorporar bé a la primera part.

Busquets. Gris. Com el dia, Busquets es va contagiar del temps i va fer un partit fluix.

Rakitic. Obrer. Sempre treballa totes les pilotes i combina bé amb la banda dreta. Factor imprescindible per defensar el forat de Messi.

Arda. Notícia. Va exhibir un molt bon nivell i se’l va veure més participatiu i entonat que els últims partits.

Munir. Obrellaunes. Treballador i intens, bon partit d’un Munir que no desaprofita les últimes titularitats que està tenint per aportar gols.

Suárez. Pesat. Infinit treball de desmarcatges a l’espai que donen a l’equip molt més d’espai per trobar passades i forats interiors. A dins de l’àrea, què dir...

Messi. Porno. Pensem que ja ho hem vist tot però després sempre ens sorprèn amb alguna cosa nova.

SUPLENTS

Vermaelen. Intrascendent. Va sortir i va jugar bé amb Bartra.

Sergi Roberto. Actiu. Un xut a porteria i la passada al contraaatac de Suárez, bona aportació per la poca estona que va estar al terreny de joc.

Bartra. Centenari. Ahir va jugar el seu partit amb el Barça i tot i que sembla que no arribarà als 200, felicitats.

Irrayables

El Barça ha fet un pas més cap al títol i manté els vuit punts d’avantatge sobre l’Atlético de Madrid amb la victòria d’ahir per 1 a 5 sobre el Rayo Vallecano. Un partit que l’equip de Luis Enrique es va prendre molt seriosament i que va comptar amb la relativa sorpresa de veure a Sergi Roberto com a lateral dret titular. Els primers vint minuts de partit varen ser un tempteig de forces però el Barça, amb l’excel·lent sortida de pilota de Bravo i la capacitat dels tres de dalt de baixar la pilota va trastocar un Rayo que es va trobar fora del seu hàbitat, en el terreny desconegut d’un Barça més directe però alhora també dominador dels últims anys a Vallecas. Una línia defensiva seriosa i l’ajuda de Busquets a totes les segones jugades afavorien un control del Barça que trencaven llamps de verticalitat del trident ofensiu. L’ajuda del porter Juan Carlos al primer gol també va afavorir l’equip de Luis Enrique a jugar amb més tranquil·litat i un omnipresent Messi es va encarregar de posar distància al marcador amb una jugada de combinació amb Neymar. L’expulsió de Diego Llorente per una entrada a Rakitic ja va declinar la balança per a un Barça que la segona part va sortir a dominar el partit i amb un Leo Messi molt participatiu en el joc blaugrana, acompanyat d’Iniesta i un bon Neymar. El gol de Manucho va permetre al Rayo escurçar distàncies i agafar una mica d'embrenzida l'equip de Paco Jémez a la recerca del segon gol però  el conjunt blaugrana, conscient de la seva superioritat tècnica i numèrica, va segellar la victòria amb un tercer gol de Messi que el va permetre emportar-se la pilota a casa, una més. A partir d’aquí el partit no va tenir més història que la del penal fallat per Luis Suárez, un més també, i l’estrena golejador d’Arda Turan que va sortir de la banqueta per acabar de definir el marcador i segellar el rècord de 35 partits sense perdre, la major ratxa en tota la història del futbol espanyol.

El Barça va fer un partit pràctic sabent jugar a un camp petit com és el del Rayo i entenent com sortir de la pressió i jugar a un rival que sempre li complica la vida amb la possessió. Liderats per un Messi estel·lar, l’equip va ser efectiu i va enllestir la feina amb solvència. El següent partit, a Ipurúa contra l’Eibar, tocarà posar-se el mono de treball perquè són aquells camps difícils en que la concentració i la precisió són essencials. Cal destacar la baixa de Neymar per acumulació de targetes i veure com reestructurarà l’equip Luis Enrique en un partit que es preveu físic i amb un rival que malgrat no està en un bon moment, està fent una gran temporada. Fins aquí la crònica del Rayo – Barça, ara l’1x1 d’aquest partit:

Bravo. Desxifrador. Clau en la sortida de la pilota del Barça. Entenent la pressió del Rayo i fent passades als tres de dalt per sortir del marcatge a l’home. També va aturar un bon xut a Embarba al començament del partit.

S.Roberto. Suficient. No ha estat el seu millor partit de lateral però va complir. Superat en el gol per la potència de Bebé però pràctic i seriós.

Piqué. Periscope. Ens està ensenyant tot allò que de l’any passat enrere no veiem i ha tornat a ser el kaiser que volem. Ens va ensenyar el seu sopar i li va fer un zasca a l’Espanyol a Twitter. El Piqué que tots coneixem.

Mascherano. Pràctic. Quan no té la pressió d’haver-ho de jugar tot es torna doblement efectiu en tasques defensives. Bé al tall i de migcentre doncs... Bueno, el Barça va guanyar.

Mathieu. Ascendent. No estava de carajillo i puret. Ahir va ser bon corrector i va ajudar els centrals amb l’alçada de Manucho, bon partit del francès.

S.Busquets. Imprescindible. Recull tot el que queda al mig del camp. Les segones jugades varen ser les seves millors companyes i també va forçar el penal. Renovació JA.

Iniesta. Corrent Altern. Per ell va circular també tot el joc del Barça i va controlar el partit com va voler. Bon partit de Lo Pelat.

Rakitic. Oportú. Va estar atent a l’errada de Juan Carlos per fer el primer gol i també per posar-hi una mica de pa perquè expulsessin Llorente. La feina fosca és clau i ell la fa molt bé.

  

Neymar. Elèctric. Va combinar bé amb Messi i Suárez i va ser un mal de cap per la banda esquerra. Alguna ocasió clara errada però bona influència en el joc d’atac. Descansarà contra l’Eibar.

Suárez. Ansiós. Va entrar en “Mode Eto’o” l’any que se li va escapar el pitxitxi. Volent xutar-ho tot i fallant el penal. Imprecís però lluitador, quan no surten les coses de collons no li’n falten.

Messi. Deadpool. No té vergonya i tothom aposta quina serà la seva següent víctima. Per nosaltres és un heroi.

SUPLENTS

Arda Turan. Estrenat. Va perdre la virginitat golejadora a Can Barça. Va intervenir relativament bé en el joc però en els minuts de màxim control.

Aleix Vidal. Incògnita. No sabem com és que va ser suplent però l’estona que va sortir no ho va fer malament. Pràctic i pujant tota l’estona, però clar, contra nou...

Vermaelen. Presencial. Als últims minuts de partit només la varen tocar de mig camp endavant. No es va lesionar al sortir al camp, bé.

Gràcies per tot i fins el pròxim partit Barçàtics!

L'inici de Barçàtics

Hola Barçàtics !

Tot i ser una mica tard i estar la cosa encarrilada, avui surt a la gespa Barçàtic, un blog dedicat a realitzar cròniques de tots els partits del Barça de futbol i que intentarà analitzar què succeeix en els partits del Barça i explicar les circumstàncies que es produeixen al terreny de joc.

Barçàtics vol donar un punt de vista diferent als partits del Barça i intentar acostar als lectors una opinió sobre els partits i els aspectes claus que finalment s’han vist (o no) reflectits al marcador final.

Si cal Barçàtics també posarà el nas a tots els assumptes relacionats amb l’actualitat blaugrana, amb especial dedicació al futbol i intentarà fer veure tot allò que no veiem de forma correcte. Cal avisar que aquí som Cruyffistes, Guardiolistes, Messiànics però sobretot som del Barça, fet que no impedirà que li donem alguna llesca aquells partits que el petitó se la rasqui massa.

A la crònica de cada partit farem el corresponen 1x1 per repartir factures o donar floretes, això no dependrà de Barçàtics sinó del seu rendiment al terreny de joc.

Així doncs, aquí acaba la primera pàgina de moltes que vindran perquè si alguna cosa no falta mai en aquest país és el futbol i gent que en doni la seva opinió, la diferència són els arguments que doni cadascú sobre allò que pensa.I després d'aquesta reflexió sobre l'opinió pública que no cal estendre més, volem difondre les diferents xarxes socials de Barçàtics:

https://twitter.com/fcbarcatic

https://www.facebook.com/fcbarcatic/

Dijous o com a molt tard divendres, primera crònica i 1x1 del Barçàtics!

Salut, pit i collons!